Joaquín Artime

About This Project

Joaquín Artime
Ho un’infinita fame d’amore

Quines han estat les històries que ens han arribat a través de les imatges en les quals homes mantenen relacions sexoafectives amb uns altres homes? Quin imaginari construeixen? Quins referents estableixen? Amb Ho un’infinita fame d’amore m’he apropiat d’imatges del cinema per reconstruir-les amb semen d’un amant o examant propi. Una tècnica mixta en què el semen es barreja amb aquarel·la i es segella amb akril. Dibuixe sobre paper negre per aproximar-me a la nostàlgia dels cartells pintats a mà als cinemes antics. El títol procedeix d’un poema de Pier Paolo Pasolini, Supplica a mia madre (1964), els versos del qual diuen “E non voglio esser solo. Ho un’infinita fame / d’amore, dell’amore di corpi senza anima.” (“I no vull estar sol. Tinc una gana infinita / d’amor, d’amor de cossos sense ànima.”) M’interessa aquesta gana infinita, que roba fotogrames i ejaculacions, per preguntar-me sobre el desig gai, la seua construcció, els seus anhels, i la seua manera d’interrelacionar-se amb les subjectivitats a la recerca de sexe, afectivitat i amor.

Joaquín Artime
Ho un’infinita fame d’amore

¿Cuáles han sido las historias que nos han llegado a través de las imágenes en las que hombres mantienen relaciones sexoafectivas con otros hombres? ¿Qué imaginario construyen? ¿Qué referentes establecen? Con Ho un’infinita fame d’amore me apropio de imágenes del cine para reconstruirlas con semen de un amante o examante propio. Una técnica mixta en la que el semen se mezcla con acuarela y se sella con akril. Dibujo sobre papel negro para aproximarme a la nostalgia de los carteles pintados a mano en los cines antiguos. El título lo extraigo de un poema de Pier Paolo Pasolini, Supplica a mia madre (1964), cuyos versos dicen “E non voglio esser solo. Ho un’infinita fame / d’amore, dell’amore di corpi senza anima.” (“Y no quiero estar solo. Tengo hambre infinita / de amor, de amor de cuerpos sin alma.”) Me intereso por esta hambre infinita, que roba fotogramas y eyaculaciones, para preguntarme sobre el deseo gay, su construcción, sus anhelos, su manera de interrelacionarse con las subjetividades en busca de sexo, afectividad y amor.

Joaquín Artime
Ho un’infinita fame d’amore

What have been the stories that have come down to us through the images in which men have sexual relationships with other men? What imaginary do they build? What benchmarks do they set? With Ho un’infinita fame d’amore I appropriate images from the cinema to reconstruct them with the semen of my own lover or ex-lover. A mixed technique in which semen is mixed with watercolor and sealed with acrylic. I draw on black paper to approximate the nostalgia of the hand-painted posters in old cinemas. I take the title from a poem by Pier Paolo Pasolini, Supplica a mia madre (1964), whose verses say “E non voglio esser solo. Ho un’infinita fame / d’amore, dell’amore di corpi senza anima.» (“And I don’t want to be alone. I am infinitely hungry / for love, for the love of bodies without a soul.”) I am interested in this infinite hunger, which steals frames and ejaculations, to wonder about gay desire, its construction, its desires, his way of interrelating with subjectivities in search of sex, affectivity and love.

Obres / Obras / Works

01. Brokeback Mountain (Alberto), 2023. Semen, acuarela blanca y akril sobre papel negro. 13,4×29,7 cm.

02. Call me by your name (Leo), 2023. Semen, acuarela blanca y akril sobre papel negro. 13,4×29,7 cm.

03. Diferente (Sergio), 2023. Semen, acuarela blanca y akril sobre papel negro. 13,4×29,7 cm.

04. El desconocido del lago (Manolo), 2023. Semen, acuarela blanca y akril sobre papel negro. 13,4×29,7 cm.

05. Great Freedom (Mariluz), 2023. Semen, acuarela blanca y akril sobre papel negro. 13,4×29,7 cm.

06. La ley del deseo (Albert), 2023. Semen, acuarela blanca y akril sobre papel negro. 13,4×29,7 cm.

07. Querelle (Martín), 2023. Semen, acuarela blanca y akril sobre papel negro. 13,4×29,7 cm.